Necesidad de concertar actuaciones de las administraciones en el delta del río Llobregat / Miguel Durban
Durban, Miguel


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 39 (1992) , p. 105-116 : plàn.

Morfologia urbana de l'àrea metropolitana de Barcelona en dos imatges Thematic Maper / Lluís Solé Sugrañès, Pau Serra del Pozo
Solé Sugrañès, Lluís


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 36 (1991) , p. 215-242 : map., il.
Bibliografia. Notes.

Les imatges Thematic Maper, del satèl·lit Landsat 5, han donat bons resultats fins ara en la seva aplicació a matèries relacionades amb recursos naturals. Per la seva mitjana resolució espacial (30 metres de costat en la definició d'objectes) han esset igualment útils per a l'estudi de fenòmens periurbans, com el seguiment de les transformacions en l'ocupació del sòl, d'agrícola a urbà. És escassa l'experiència de l'aplicació d'aquestes imatges a l'estudi intern de la ciutat o d'un àrea metropolitana, amb discriminació de classes d'ocupació del sòl o la distinció de diferents àrees de morfologia urbana segons criteris de densitat o de textura, etc. En el present article es mostren els resultats de l'estudi d'aquests aspectes en l'àrea metropolitana de Barcelona, a través de dos imatges multiespectrals de diferents dates i anys. Es pot afirmar, com una de les conclusions de l'article, que si bé la teledetecció aplicada a l'estudi de ciutat no és encara avui una solució definitiva, constitueix un mitjà més (com la fotografia aèria, la cartografia, etc.) per al coneixement indirecte del territori. (A.).

Problemas urbanos en las áreas metropolitanas / Lorenzo López Trigal
López Trigal, Lorenzo


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 33 (1990) , p. 121-145
Bibliografia i fonts. Notes. Resum en castellà i anglès.

L'article analitza la qüestió dels problemes urbans, inherents al fenomen urbà contemporani, en tant que la ciutat, en contínua renovació, es va convertint en font de problemes i conflictes generats amb la pràctica de les opcions polítiques de gestió. Per això es parteix de que la problemàtica és general si bé depèn del grau assolit en el nivell de desenvolupament de cada societat, el tipus de sistema econòmic i social, el tamany de les ciutats, les polítiques que se segueixin, etc. Després de l'anàlisi de nocions prèvies, es desenvolupa l'estudi de les ciutats de l'Europa comunitària i, dins d'aquesta, determinades metròpolis (Atenes, Lisboa, París i Brusseles), a més d'algunes ciutats espanyoles i, especialment, la de les majors àrees metropolitanes (Madrid, Barcelona, Bilbao). (A.).

El Fenómeno metropolitano: realidad y respuestas: el caso de Alicante-Elche / Martín Sevilla Jiménez
Sevilla Jiménez, Martín


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 31 (1989) , p. 135-152
Bibliografia. Notes.

Les tesis que es proposen en el present treball són les següents: 1) que, des del punt de vista funcional i segons paràmetres internacionals, l'àrea Alacant-Elx té el caràcter de metropolitana; 2) que les característiques de les àrees metropolitanes generen problemes que desborden l'àmbit estricte de cadascuna de les àrees administratives que el formen, exigint un nivell més elevat de respostes conjuntes; 3) que la recerca d'instruments operatius per a la solució dels problemes metropolitans ha tingut i té respostes en els àmbits internacionals i nacionals i que estan més lligats a determinades estratègies, i 4) que, des del punt de vista tant polític com territorial i funcional-tècnic, interessa la creació d'un instrument operatiu per a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx. Bàsicament, el que l'autor pretén explicar és com es pot traduir el fet real de l'existència d'una àrea metropolitana, definida conceptualment per una sèrie de variables operatives, en un ens jurídic-polític que possibiliti l'adopció dels serveis i gestió dels mateixos.

El Planeamiento municipal y la recuperación de la ciudad histórica / Juana Roca Cladera
Roca i Cladera, Juana


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 27 (5-8 1988), p. 119-140 : il.

El present treball se centra en l'estudi de tretze plans especials i generals amb un tractament específic de la ciutat històrica. Després de l'anàlisi comparativa dels plans en base a la dimensió física de l'àrea objecte de planificació, context polític-administratiu en que es donaren, relació amb el planejament superior i objectius, el treball se centra en el tema principal de la seva investigació: l'anàlisi dels aspectes més rellevants de la normativa en relació al patrimoni construït, entenent-la com a reflex de l'ordenació adoptada, passant revista als resultats de la seva aplicació. Tot això amb l'objectiu d'arribar a unes conclusions metodològiques per al tractament de tècniques de: qualificació del sòl, determinació de paràmetres edificatoris, altures, profunditats edificables, normes de protecció del patrimoni arquitectònic ambiental, ordenances d'higiene i composició interior, ordenances d'estètica i de composició exterior. El treball està presidit per la idea d'establir una reflexió comú, i de l'experiència obtinguda mitjançant aquesta generació de plans arribar a una conclusió per a la redacció de futurs plans dirigits a la recuperació.

Evolución del marco institucional en las áreas metropolitanas españolas / J. Castanyer
Castanyer, J.


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 19 (1985) , p. 191-203

Els problemes que planteja l'organització político-administrativa de les àrees metropolitanes tornen a despertar certa atenció, després d'una època en la que un malentès municipalisme els va voler deixar de banda. El plantejament dels temes d'administració metropolitana s'està realitzant a Espanya, de tota manera, sense tenir en compte l'existència d'un problema bàsic que ningú sembla tenir intencions d'afrontar: la reforma en profunditat de les estructures locals. En l'actualitzat només sobreviu una organització metropolitana: la Corporació Metropolitana de Barcelona, i s'està treballant en la formulació de documents de planejament metropolità a Sevilla i a l'àrea central d'Astúries. La recent Llei Reguladora de les Bases de Règim Local deixa oberta la possibilitat de crear àrees metropolitanes però introdueix un procediment que pot resultar massa formalista i exigeix la intervenció de l'estat en una matèria d'estricta competència autonòmica.

Tendencias y políticas metropolitanas en el área de Barcelona / Joan Alemany Llovera, E. Llarch, X. Saez
Alemany i Llovera, Joan


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 19 (1985) , p. 91-112 : gràf., map., plàn.

Els autors aborden l'anàlisi de l'àmbit metropolità de Barcelona durant la darrera dècada de crisi econòmica des de tres perspectives. En primer lloc es posen de manifest les dificultats econòmiques, institucionals i metodològiques per a delimitar la importància efectiva del fet metropolità a Barcelona i s'enumeren les principals concrecions que a nivell d'anàlisi teòrica, planejament urbanístic i institucionalització s'han efectuat en els darrers cinquanta anys. Igualment es descriu sintèticament el model de creixement adoptat, especialment durant el període desarrollista, i s'apunten els trets més sobressortints de l'impacte de la crisi. En segon lloc s'aborden les transformacions que la crisi ha generat en el teixit industrial de l'àmbit metropolità. En darrer lloc es realitza una descripció i valoració de les polítiques de dinamització econòmica que des dels diversos fronts institucionals s'estan articulant en els darrers anys.

Incidencia territorial de las actuaciones en infraestructuras de carreteras en los Pirineos / Justo Borrajo Sebastián
Borrajo Sebastián, Justo


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 29 (1989) , p. 147-158 : map.

El problema de la difícil accessibilitat en les zones de muntanya sorgeix com a conseqüència de diferents factors preliminars: orografia, climatologia, altitud, etc. que poden determinar la consolidació històrica d'aquestes carències sense ser superades cronològicament. El Pirineu suma a aquests factors la seva condició d'àrea de muntanya amb problemes d'assentaments de petites dimensions, i la seva condició de barrera natural-administrativa entre dues nacions que s'integren en una comunitat internacional més ampla (CEE). El Pla general de carreteres, 1984-1991, preveu una actuació per a superar aquests límits, interconnectant d'una banda, un eix transversal est-oest, gran part de la serralada i d'altra banda, proposant possibles vies de superació en sentit sud-nord d'aquesta barrera natural d'accés a Europa. Fins al moment les millores han estat importants encara que s'han suscitat diferents qüestions com són la imbricació dels diferents plans de carreteres, entre les CCAA i l'Estat, i entre les CCAA que són limítrofes.

Ordenación territorial y programación económica de espacios diferenciados: el caso de las comarcas de montaña catalanas / Antoni Soy Casals
Soy i Casals, Antoni


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 21 (5-8 1986), p. 101-112

Les característiques homogènies i específiques de les àrees de muntanya les configuren com a territoris que requereixen una ordenació territorial pròpia. Aquesta constatació ha donat lloc a normatives i ordenacions específiques en molts països i regions i més recentment en Espanya i Catalunya. En aquest article, després d'un breu repàs a la legislació sobre la política de muntanya s'aborden les principals característiques de l'eix de la política d'ordenació de les àrees de muntanya en Catalunya: el pla comarcal de muntanya. Es consideren les fases de la seva elaboració, formació, contingut i gestió, així com algunes reflexions sobre possibles limitacions polítiques o administratives en el seu desenvolupament.

Los Estudio de zonas piloto: la zona oriental pirenaica / Carme Miralles, Antoni Soy Casals
Miralles i Guasch, Carme


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 29 (1989) , p. 77-89 : map.

Aquest article constitueix un avanç de "l'Estudi previ de reconeixement de la zona pilot dels Pirineus: Alt Urgell-Cerdanya- Ripollès", el qual té com a objectiu establir les bases documentals i tècniques per a la posada en marxa de programes específics de cooperació transfronterere. En conseqüència, es realitza una descripció de tipus socio-econòmic, territorial, física i urbana de la zona pilot seleccionada, per enfocar seguidament l'aspecte de les relacions funcionals transfrontereres: economia, serveis, infraestructures. El problema de la cooperació interadministrativa -intern i extern- constitueix una de les tasques més urgents a solucionar.

Carreteras y ciudades / José Luis Gómez Ordóñez
Gómez Ordóñez, Josep Lluís


En: Estudios territoriales. Madrid, núm. 18 (1985) , p. 73-82 : il., plàn.

En l'article es raona sobre la relació entre les ciutats i les vies grans que les atravessen. A partir de la idea de ronda i la idea de variant, de supressió de la travessia, es mostra com és freqüent confondre la variant amb una ronda i la ronda amb una travessia. L'encaix precís dels accessos d'aquestes grans vies a les ciutats, la relació entre el seu traçat i el dels eixos viaris menors, la proximitat a la ciutat i la capacitat d'estructurar el creixement urbà es focalitzen com a qüestions nodals del planejament i disseny d'aquestes vies en alguns exemples il·lustratius. Planejament viari que no té possibilitat de raonar-se més que com a problema urbanístic i recolzar-se en la comprensió específica del plànol de cada ciutat.